Pediatria social-Social Pediatrics

Blog de Pediatria Social

El canvi horari. L’hora de Franco

leave a comment »

Ara fa un parell d’anys vam publicar un articlet a un diari local amb el títol d'”Horaris” per parlar del canvi d’hora d’hivern i estiu. Just ara la Comissió Europea ha decidit recomanar l’abandonament del canvi horari bianual, sembla que per la seva inutilitat i el minso estalvi energètic que originàriament el va motivar.
A Catalunya s’ha generat una iniciativa promoguda des de diferents instàncies, la Iniciativa per la reforma horària http://www.reformahoraria.cat/i que compta amb el suport del Parlament i el govern de la Generalitat. Alguns mitjans ja apunten detalls sobre les propostes més o menys imaginatives, però posant èmfasis en l’homologació amb els països del nostre entorn i la necessària coordinació entre àmbits socials diversos com el comerç, les empreses, el món laboral, l’ensenyament i, també, els mitjans de comunicacions de masses com la televisió.

Tenint en compte que el meridià de Greenwich no arriba a passar per Catalunya, amb prou feines queda a l’esquerra, segons es mira el mapa, no sembla molt coherent que l’hora que fem servir ens quedi a 120 minuts del que el gir de la terra posa al sol cada matí. Això d’una banda. Però per un altre, sotmetre les dietes a dejunis perllongats o, al contrari, sobrecarregar-se de calories per a una digestió pesada i tornar a la feina, no sembla saludable. Mentrestant, els milions de visitants europeus que cada any arriben a les nostres costes, encara que sigui per oci, no arriben a trobar mai la paella a punt al migdia, ni el descans per la “jarana” nocturna diària. I mil coses més.

Els vigilants de la Memòria Històrica no han parat compta del que encara pesa “l’hora de Franco”. Per arrenglar-se amb l’Alemanya de Hitler, el general sublevat va canviar l’hora, avançant-la 60 minuts. A finals de l’estiu de 1936, l’emissora de “Radio Nacional” emetia des de Burgos el “parte de guerra” a les 14.00 hores. El general, que tenia més mentalitat de coronel de regiment que altra cosa, tenia per costum fer la prova de ranxo abans de servir-se el dinar, que havia de començar a les 14.00 h. Encabat se n’anava a dinar ell. La secretaria del seu gabinet va advertir a l’emissora que Franco volia sentir el “parte” i en consonància, el van retardar fins a dos quarts de tres. El parte anava precedit d’una sintonia característica, un toc militar d’ordenança o “generala” adaptat per un capellà músic, el P. José Maria Otaño, per a una fanfàrria de pifres. La coincidència amb la hipoglucèmia preprandial, la gana abans de dinar, és possible que hagi generat reflexes pavlovians al voltant de l’hora de seure a taula.

És curiós que encara Radio Nacional i la Cadena SER, vuitanta anys després, continuen donant el seu noticiari del migdia a dos quarts de tres. I, el que és més fotut, també ho fa TV3.

A l’estat espanyol i, ara per ara, a Catalunya el que cal és una reforma integral dels horaris. Això ha d’incloure la fixació de l’hora al fus horari que geogràficament correspon: GMT, o UTC 00, el que se’n deia meridià de Greenwich que tothom que hagi passat per l’autopista A-2, ha vist que passa per Bujaraloz, a l’Aragó. Als Països Catalans ja ens estaria bé. A l’estat genera controvèrsia: en part per les diferències que produeixen les distàncies geogràfiques entre Maó i Fisterra, que són de més d’una hora. I també per fosques raons polítiques atàviques del centralisme madrileny. (Una estúpida a la cadena de televisió La Sexta s’exclamava dient que, amb el canvi, a Mallorca sortiria el sol mitja hora abans que a Madrid, cosa que seguirà passant sigui l’horari que sigui mentre la Terra continuï girant sobre si mateixa). Als cercles funcionarials a Madrid encara es recorda que a un ministre matiner li deien “el abominable hombre de las nueve“(!)

La conciliació de la vida laboral y la (personal) familiar ens hauria de portar a ajustar els nostres horaris al sol. És clar que això faria matinar una mica més als dormilegues, sobretot als acostumats a allò que en espanyol té una accepció: “trasnochar“. Els horaris del que es coneix a l’argot televisiu com “prime time” s’ha de modificar. S’ha de sopar més d’hora i mirar de dormir almenys 8 hores rodones.

Són canvis culturals y la resistència als canvis forma part del conservadorisme. També hi ha interessos econòmics múltiples d’una resistència important que s’haurà de vèncer. Però si no es fan els canvis, no arribarem a entrar en el segle XXI amb suficiència. I els nens ho patiran.

X. Allué (Editor)

Anuncios

Written by pedsocial

3 septiembre 2018 a 8:08

Publicado en 1

Tagged with , ,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: