Pediatria social-Social Pediatrics

Blog de Pediatria Social

Posts Tagged ‘Dieta Mediterránea

La dieta mediterrània, una responsabilitat nostra

leave a comment »

Només en un parell d’ocasions ens hem referit en aquest blog a la multiesmentada, popular i reinventada dieta mediterrània. Una vegada per enllaçar amb una infografia presentada per uns fabricants de cervesa i un altre per a relacionar-la amb uns Jocs del Mediterrani 2017. L’enllaç de la infografia ha desaparegut i els Jocs no s’han celebrat el 2017, havent-hi dubtes de què es facin al 2018. Pot ser que sí, que toca parlar-ne, des de la responsabilitat d’un país que si geogràficament alguna cosa és, és mediterrani. La història diu que també, des de Barcelona a Atenes i Neopàtria, durant un bon grapat d’anys, el Mare Nostrum era ben bé nostre.

Un amic meu acaba de tornar de Nàpols d’un viatge que originàriament era turístic y arqueològic, però que ell ha dedicat exclusivament a provar restaurants i cuines. Val a dir que el meu amic és cuiner. Li és fàcil resumir que la dieta mediterrània és la que fem els pobles que vivim a les seves ribes, tan rica i variada com les cultures que hem compartit l’espai els darrers 5.000 anys.

La nomenada dieta mediterrània és un invent del 1950, quan el doctor Ancel Keys, que estudiava les relacions entre les malalties coronàries, el colesterol i la dieta, va difondre la dieta mediterrània, descrivint-la com a caracteritzada per:

« “abundants vegetals (fruita, verdures, pa i altres derivats dels cereals, llegums i fruits secs), amb la fruita fresca com a postres habituals, oli d’oliva com el greix principal, lactis (sobretot llet i iogurt) i peix, consumits en quantitats de baixes a moderades, de zero a quatre ous per setmana, sota consum de carns vermelles, i consum entre baix i moderat de vi. És una dieta amb baix contingut en greixos saturats (entre 7 i 8% de les calories) amb un consum de greix total entre el 25% fins a poc més del 35%.” »

El que Keys va acabar formulant va ser, una dieta pràcticament vegetariana, complementada mínimament amb carn i peix. De fet el que va cridar l’atenció era la dieta de la Itàlia del sud empobrida després de la II Guerra Mundial. Una dieta de gent pobre. La dieta “pobra” de la gent del Mediterrani meridional, composta principalment per fruites i hortalisses, fesols i fruits secs, cereals saludables, peixos, oli d’oliva, petites quantitats de productes lactis i vi negre, va demostrar ser molt més probable que condueixi a bona salut permanent.

L’Escola de Salut Pública de Harvard i l’Institut Europeu de Salut de l’Organització Mundial de la Salut van presentar la dieta mediterrània clàssica el 1993 en una conferència a Cambridge, MA, juntament amb una gràfica Piràmide Dieta Mediterrània per representar-la visualment. La piràmide de la dieta mediterrània inicial es va crear amb la recerca nutricional més actual per representar una dieta mediterrània saludable i tradicional.

S’ha de tenir en compte però, altres elements vitals de la Dieta Mediterrània com són l’exercici quotidià, compartir els àpats amb altra gent i fomentar un reconeixement pels plaers de menjar.

El 2013, la UNESCO va afegir la dieta mediterrània a la Llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, essent Itàlia el país promotor, i incloent França, el Marroc, Espanya, Portugal, Grècia, Xipre i Croàcia. Faig de menys cuines excel·lents com la libanesa, potser no tant la mistificada cuina israelià i estic disposat a considerar que la cuina turca com una resum, o potser compendi, de les cuines dels que foren països de l’imperi otomà.

Tot plegat parlem de la dieta que s’adapta als productes de la terra i que admet totes les variacions que cuiners i cuineres han desenvolupat al llarg de segles i, especialment, als darrers anys. (“El Bulli” està al costat del mar). Però reivindiquem que als nens, la cuina, la dieta mediterrània els hi és molt favorable, tant des del punt de vista nutricional, que també, com des del punt de vista cultural i educatiu. Que convertir l’acta de menjar, de nodrir-se en una participació social, és el que millor contribueix a un bon creixement i desenvolupament.

X. Allué (Editor)

 

 

Anuncios

Written by pedsocial

24 noviembre 2017 at 14:22

Publicado en 1

Tagged with ,

Juegos del Mediterráneo y Dieta mediterránea

leave a comment »

Este sábado pasado se adjudicó la sede de los XVIII Juegos del Mediterráneo para el año 2017, a la ciudad donde vivo. Se trata de un evento deportivo de características olímpicas que acoge a los paises de la ribera del Mare Nostrum que, en la perspectiva histórica, incluía todo el mundo conocido. El alcalde no se ha cortado al celebrarlo diciendo que la ciudad volvía a ser el centro del mundo 2000 años después de ser la sede del imperio romano de Augusto. Entusiasmos y proyectos aparte, sirve para recordar el valor de las actividades deportivas multiformes, del ejercicio físico y la sana competición. Participan veinticuatro países que mojan sus pies en las aguas de este mar interno, cuna de la civilización occidental, a cual más diverso y, a la vez, com múltiples rasgos, aficiones, ideas, costumbres y comportamientos comunes, algunos cantados en la exitosa letra del Joan Manuel Serrat.

De hace un tiempo se ha popularizado uno de esos rasgos comunes bajo la denominación de “Dieta mediterránea“. La concepción ha tenido tantos partidarios como detractores: los primeros por sus cualidades nutrionales y gastronómicas y los segundos por ocultar en la simplificación una considerable y multicolor variabilidad que escapa a sistematizaciones. Su origen en unas observaciones en los años 40 sirvieron a interpretaciones diversas en el conocido Estudio de los Siete Paises hasta los estudios más recientes que llegaron a hacer de la Dieta Mediterránea Patrimonio Intangible de la Humanidad por parte de la UNESCO hace un año.

De forma genérica la dieta mediterránea incluye la utilización de las grasas vegetales, principalmente el aceite de oliva, cereales integrales, legumbres y verduras, pescados azules–de los que se pescan en estas aguas–y carnes magras en menor cantidad, menos lacticinios (básicamente, queso y yogurt), frutos secos y el complemento de vino en las comidas. Pero y de forma inseparable, se incluye el ejercicio físico.

Todo ello parece que ha cedido a otras conductas que puedan ser las responsables de la actual epidemia de obesidad que se padece es esta parte del mundo. Es posible que nuestras familias hayan renunciado a algunos componentes de la dieta mediterránea principlamente porque su consumo requiere elaboración. La mayor parte de los productos deben ser cocinados y algunos un tiempo considerable, como las legumbres secas.

Pero lo que más evidente resulta es el abandono del ejercicio físico. En gran parte porque la vida moderna tiende a evitar los esfuerzos: transportes mecanizados, ascensores, proximidad, entretenimiento y ocio sedentario y una monumental pereza.

Decididamente hay que incluir la recomendación continuada del ejercicio en todos y cada uno de los contactos del público infantil con el sistema sanitario. Y comenzar a entrenarse para los Juegos del Mediterráneo de 2017.

X. Allué (Editor)

Written by pedsocial

17 octubre 2011 at 8:37