Sant Jordi/San Jorge/Sant Chorche/Saint George’s day (in English)

Cada año por esta fecha este blog publica una reflexión sobre niños, libros y rosas . A catalans, españoles, aragoneses y otros no hace falta explicar mucho el significado del día. Pero esta fecha que recuerda igual a Cervantes que a Shakespeare, a Garcilaso de la Vega o a William Woodsworth, no tiene el mismo significado en la cultura anglosajona. Lo que sigue es una traducción libre al inglés del contenido de la entrada en la Vikipèdia catalana, que lo explica con bastante precisión. (Las versiones en otras Wikis no son iguales).

 

The Day of Sant Jordi in Catalonia is a festival that is celebrated on April 23 with the Day of the Book and the Fair of the Roses, symbols of culture and love, and it is also a day that claims the Catalan culture. It is the day of the lovers, and for that reason from the 15th century, it is customary to give a red rose «like blood» to the beloved. In the 1930s the custom of giving a book to the boy is added, on the occasion of the day of the book.

The Sant Jordi festival is celebrated on April 23, the day when knight Jordi died in 303. The saint, who remained under the orders of the emperor Diocletian, refused to follow the order of to persecute the Christians, for which he was martyred and beheaded. Soon he began to be venerated as a martyr and immediately appeared fantastic stories linked to his figure.

The cult of Saint George was fully extended to all the Catalan Countries, during the Middle Ages, and by the eighth century there was devotion. And since 1456, it is the official patron saint of Catalonia. Although the festival was celebrated with more intensity or less since the sixteenth century, it is at the end of the nineteenth century, with the political and cultural movement of the Renaixença, when Sant Jordi was celebrated as the most celebrated patriotic, civic and cultural day in Catalonia.

Legend of Saint George

The Catalan version of the legend of Sant Jordi says that after a fierce battle of the knight and the dragon, the beast fell through the sharp iron and that from the blood drizzles that came to the ground there was a rose that bloomed profusely every April. This is the explanation that the oral tradition gives to the custom of giving roses for the Saint George’s Day, on April 23.

Imaginary legends and stories aside, we know that the tradition of giving away with love roses comes from afar. The bond of Saint George with the world of cavalry and courtly love may have been the germ of tradition. We also know that the so-called Love Fair was celebrated in Barcelona in the fifteenth century and that sellers of this flower were installed around the Palau de la Generalitat, the see of the Catalan government. At the same time, it was customary to give a rose the women who attended the celebrated Eucharist in the chapel of Sant Jordi in the palace. And, finally, there is someone who says that the custom of giving roses has Roman roots, specifically festivities in honor of the goddess Flora, who later became Christianized.

Roses stalls and open market

In the symbolic universe, the red rose, the color of passion, is the flower of female love, while the carnation is reserved for male love. The garment of the rose, for Sant Jordi, is also quite curious and elements of different origins are mixed. On the one hand, the feminine love represented by the pink rose petals, velvety and fragile, and sometimes accompanied by a tang that represents fertility, arouses a very ancient interpretation of cereal seeds. But there are also those who make a more prosaic reading and relates it to the arrival of good weather. On the other hand, the flower of Sant Jordi is also usually decorated with elements that evoke Catalan, such as ties or ribbons with the flag, which reminiscent of the claiming content of the day.

This year of 2018, the political situation in Catalonia, with 9 Catalan independentist politicians thrown in jail for their beliefs, yellow ribbons claiming their release and yellow roses will be a pervasive symbol of protest.

Today, florists, corners, avenues, streets, squares … become points of sale and distribution of thousands and thousands of roses that are given to loved ones and loved ones, as it marks the tradition, but also to friends, friends, parents, colleagues, clients, etc., because this flower has outgrown the original meaning of love and has also become a gift of courtesy and friendship. As you can see, the rose has become the protagonist of the festival, to the point that domestic production does not meet the demand, so import should be resorted to from other far-reaching places in the world.

History

In the 15th century, a rosemary fair was held in Barcelona on the occasion of Sant Jordi. It gathered mainly couples, love friends, engaged and newlyweds, and this suggests that the custom of giving away a rose has its origin in this celebration, which took place around the Government palace, the Palau de la Generalitat de Catalunya. It was proposed to turn this date into a holiday for the first time in 1436 when the proposal was made to the Catalan Parliament. The proposal became effective in 1456.  Since the 15th century, in Catalonia Sant Jordi’s day is the day of lovers, and it is customary for couples to give away a red rose «like blood» and a book. To the popularity of the saint, the monarchs Pere el Catòlic, Jaume I or Pere el Cerimoniós, contributed with their decrees and recommendations. Apart from being traditional, the popularization of the gift of giving roses was actively restored in 1914, thanks to the impulse of the Catalan Commonwealth (Mancomunitat, a semi-autonomous government body of Catalonia that lasted a few years).

Books

The origin of the day associated with the book is located in the twenties of the last century, when Valencian writer Vicent Clavel i Andrés, director of the publishing house Cervantes, proposed to the Official Chamber of the Book of Barcelona and the Guild of » Publishers and Booksellers” make a celebration to promote books in Catalonia. The date chosen was October 7, 1927.

In 1929, during the International Exhibition of Barcelona, the booksellers went to the streets and the initiative was so successful that it was decided to change the date. The new Book Day would be on April 23, a spring date and, in addition, coinciding with the burial of Miguel de Cervantes and the death of William Shakespeare (according to the Julian calendar, he died on May 3 according to the Gregorian calendar), in 1616. In addition, Josep Pla, a major Catalan writer, also died on the same date in 1981. The party from the beginning contributed decisively to give a strong impetus to the production and commercialization of books in Catalan and did not stop even during the Spanish Civil War.

From the beginning, the celebration contributed to give a strong impetus to Catalan publishing production and still today retains this essence. And the importance of the Catalan day has been so great that in 1995 the general conference of UNESCO declared April 23 World Book and Copyright Day.

International Book Day

On November 15, 1995, the General Conference of UNESCO decreed on April 23 as International Book and Copyright Day. That day, readers take the opportunity to exchange reading impressions on the street with their favorite writers and these to sign the last editorial novelty. In recent years, this ritual of the book’s diary has gained a strong media component, both for the authors and the interest of the party, which confirms the incidence and success beyond the Catalan borders.

National holiday of Catalonia

The day of Sant Jordi has been declared National Celebration of Catalonia by the Catalan government, but this day is not a holiday: it is regular working day and a school day for the students. For Sant Jordi, official receptions are made at the Palau de la Generalitat de Catalunya and in the educational world, where “Flower Games” are held, it is a big holiday and participation in which the printed and recited word plays a leading role. The town of Montblanc, according to the Catalan Costumari of the folklorist Joan Amades, was the place of Catalonia where Saint George killed the dragon and saved the princess. That is why, since 1987, the Montblancs revive the Medieval Week of the Legend of Saint George. The peak of the festival is the representation of the legend of the noble knight, hero and rescuer of princesses, in the scenes gathered by popular tradition.

The day is a turning point in the Catalan culture and many balconies are decorated with banners and pennants with the flag of Catalonia. There are stalls with political demands, to help humanitarian organizations, to raise funds for schools or simply to get some extra money. The media broadcast live from the most emblematic points. But above all, it is worth mentioning the festive atmosphere generated by the day. Activities are carried out in libraries and concerts in the streets that are added to the busy Catalan cultural agenda.

Books and roses are sold all over Catalonia, but it’s in the Rambla de Barcelona where the event comes to its fullest. The usual stops on the Rambla are added to the temporary ones. It is traditional to promote the sale of books with the author’s signature and at a discount at the sale price. The near bookshops are full of fun and open even if it is Sunday. There are also readings of poems or snippets of books and theaters and showrooms make special promotions. As far as roses are transformed into a business of which everyone takes advantage, in 2010 it is estimated that six million roses were sold in Catalonia, 40% of roses throughout the year.

My apologies for a bit tortured English, as the translation has been made with the help of a machine translator and I did not take enough time for a proper review.

If you happen to be near Catalonia, make sure you do not miss this celebration.

(Como decíamos hace un par de años: Iniciar a los niños a la lectura es comenzar la gran batalla contra el dragón de la ignorancia, la incultura, el embrutecimiento y la marginación. Hay que recordar que no nos bastará con una lanzada por certera que sea, para destruir al dragón. Es una lucha que requiere esfuerzos continuados, diarios y tenaces. (To induce reading to children is the start of the great battle against the dragons of ignorance, lack of culture, stultification, and exclusion. It will not be enough with just one thrust of the spear to slain the dragon. It requires daily, continuous and tenacious efforts by all concerned with the well-being of the children)

X. Allué (Editor)

 

Día Europeo de los derechos de los pacientes – 2018

Llistat- infografia dels drets del malalts:

https://ec.europa.eu/health/sites/health/files/patient_safety/docs/2015_eu_patients_factsheet_en.pdf

Síndrome de la Muerte Súbita Infantil

La muerte súbita e inexplicable de un niño, especialmente un lactante pequeño es un síndorme reconocido como la principal causa de mortalidad infantil en menores de un año en los países desarrollados. Como problema social sólo lo es expost facto por su caràcter inesperado. Negociar con la familia el duelo de algo tan inexplicable como una muerte súbita no es tarea fácil y requiere amplios recursos personales e institucionales.

En este blog nos hemos referido, si bien de forma oblicua, a la muerte súbita en unas pocas ocasiones.

La Asociación Española de Pediatría constituyó un Grupo de Trabajo hace unos años que elaboró un interesante y completo Libro Blanco ( publicado en .pdf)  que recomendamos su consulta detenida. Esta edición de 2013 vino a substituir el publicado en 1996, en su primera edición y la segunda de 2003.

Recordamos cómo hace años al síndrome se le conocía como «Muerte Súbita e Inesperada del Lactante» y algo más atrade la «I» cambió a «Inexplicada» para justificar los hallazgos necrópsicos negativos que la podían distingir de otros fallecimientos debidos a malformaciones congénitas, cardiopatías no reconocidas, tóxicos u otras causas.

En los últimos quince años los estudios se han dirgido hacia las posibles representaciones genéticas que pudiesen dar una explicación y pudiesen conducir a alguna forma de detección, al menos en los nuevos hermanos de las víctimas.

El último número de la revista Lancet publica un estudio que relaciona la muerte súbita infantil con una disfunción de la conducción eléctrica de la musculatura esquelética a través del canal del sodio asociada a una modificación genética.

Los autores dicen:

…Que sepamos, este estudio es el primero en considerar la falla directa de los músculos respiratorios debido a la disfunción del
canal de iones del músculo esquelético NaV1.4 en la patogénesis del SMSL. Comparamos variantes raras en el gen SCN4A, que codifica el canal NaV1.4, entre los bebés que murieron de SMSL con variantes de controles étnicamente emparejados. También estudiamos las consecuencias funcionales de variantes raras en ambos casos y controles utilizando un sistema de células heterólogas. Solo los bebés que murieron a causa de SMSL portaron variantes que alteraron significativamente la función del canal…

Se abre ahí una puerta que puede dar acceso a que ulteriores experiencias puedan acercarnos un poco más al conocimiento de la causa o causas de la muerte súbita.

X. Allué (Editor)

La mel i la tos

Aquest matí una de les meves netes (7a.) posant-hi mel als talls de taronja al desdejuni diu: «La mel és bona per a la tos». Ara acabo de veure aquest #Cochrane report http://cochranelibrary-wiley.com/doi/10.1002/14651858.CD007094.pub5/abstract … Vols dir que ho havia llegit?

X. Allué (Editor)

(This morning at breakfast one of my granddaughters (she is 7), as she was pouring honey onto her orange slides, said: «Honey is good for a cough». Later in the day, I stumbled with this #Cochrane report http://cochranelibrary-wiley.com/doi/10.1002/14651858.CD007094.pub5/abstract … She could not possibly have read it, right?)

 

 

Measles, Sarampión, Xarampió, Paiola

Las infecciones por el virus del sarampión deberían estar erradicadas de esta parte del mundo. Son algo malo, peligroso, ocasionalmente mortal o discapacitante, facilitan la aparición de otras infecciones como la tuberculosis y, sobre todo, son evitables mediante una vacuna eficaz.

Tener que decir esto en la primavera de 2018 resulta como un anacronismo. Por edad, he tenido la desgracia de ver morir a demasiados niños por sarampión en el Hospital Clínico de Barcelona en los años 60 del siglo pasado, y alguno más en otros lugares. La experiencia incluye las tremendas secuelas de sordera, bronquiectasias o lesiones cerebrales irreversibles de las formas encefalíticas graves. Desearía no pasar por ello nunca más.

El sarampión, measles en inglés(1), xarampió en català o paiola en la variedad del eivissenc, fue considerada una de las «enfermedades propias de la infancia» calificativo de los tratados de medicina hasta hace medio siglo, que las daban por comunes e inevitables. Que matase niños no tenía mayor consideración cuando los niños eran muchos y valían poco. Porque el sarampión mató siempre muchos más niños que la polio, llamada también parálisis infantil, hasta que la contrajo el presidente de los Estados Unidos Franklin D. Roosevelt y se incrementó la preocupación.

Ahora la gente no sabe ni recuerda lo que representó el sarampión en la población infantil en el mundo occidental y se le ha perdido el miedo. Pero es un problema grave. En la Unión Europea han muerto por sarampión una cincuentena de niños en los últimos dos años. Más que en atentados terroristas.

En una elegante infografía, The Guardian ofrece una visión de como se propaga el virus según la población esté o no vacunada. Echadle un vistazo.

El sarampión actualmente es un problema social por cuanto su reaparición se relaciona con la resistencia de algunos grupos sociales a la vacunación. La gran mayoria de los casos registrados en menors de 18 años según el European Centre for Disease Prevention and Control, no estaban vacunados o estaban insuficientemente vacunados, ya que, para conseguir una inmunidad eficaz, son necesarias la menos dos dosis de la vacuna.

No se puede bajar la guardia y todos los responsables de la salud y el bienestar de los niños deben tomar una posición activa para contribuir a erradicar este problema.

X. Allué (Editor)

 

1. False friends: Measles in English is also named «rubeola«, easily mistaken with «rubeola», the word in Spanish for «German measles»= rubella

Maldecaps o Mals de cap

(Aquest text ha estat publicat, fa un temps, a un altre lloc i en espanyol.)

 

Fins a quin punt els mals de cap son un diagnòstic pediàtric social o, simplement, patología pediàtrica comuna, està obert a discusió. Pensem però que, sobre tot quan son de repetició, determinen problemes a la vida de relació dels nens i els seus pares. També queda la qüestió de si es poden separar els «maldecaps» dels mals de cap, al menys en català. (Maldecaps en té tothom, fins i tot la canalla).

Els mals de cap són, al costat del dolor abdominal, les síndromes doloroses recurrents més freqüents en la infància i adolescència. La meitat dels nens han experimentat episodis de cefalees que han motivat alguna atenció mèdica abans d’arribar a l’edat adulta. Fins a un 5% dels nens experimentaran cefalees recurrents de diversa intensitat.

Etiopatogènia.
El cap fa mal com a resposta a una sèrie de fenòmens que inclouen la vasodilatació dels vasos cerebrals, els estímuls sobre les meninges com la inflamació o la distensió per una ocupació d’espai, la distensió dels espais ocupats pel líquid cefaloraquidi, ventricles, cisternes o espai subaracnoïdal, per traumatismes directes o bé per efectes reflexos a partir d’estructures adjacents al crani com els sins paranasals, les estructures dentals i maxil·lars, i la musculatura i articulacions cervicals. Alguns tòxics, notablement el monòxid de carboni i l’alcohol, provoquen mal de cap. Igualment causen cefalees la major part de les drogues il·legals i el tabac. La ingestió de xocolata i altres derivats del cacau s’ha associat amb cefalees i se li ha atribuït un paper en l’etiologia de les crisis de migranya.

Els defectes visuals de refracció es refereixen com a possible causa de cefalees encara que poques vegades es poden substanciar. En ocasions les dificultats visuals en l’àmbit escolar comporten estrès pels reptes de l’aprenentatge i aquesta pot ser la causa de les cefalees.

El cervell propi no té terminals del dolor i, suposadament, no fa mal. La mateixa elevació de temperatura, la febre amb els símptomes funcionals acompanyants, es manifesta amb cefalea. Les síndromes vertiginosos, essencials o secundaris a patologia coclear local també poden manifestar-se com «dolor» al cap. Els nens poden també referir al capdavant molèsties d’origen emocional com l’estrès, l’angoixa o l’ansietat. Igualment poden manifestar-se com a reflex de situacions familiars indesitjades ocultes com la violència, els maltractaments o abusos sexuals.

Manifestacions.
Un episodi únic de cefalea, que cedeixi espontàniament o amb l’ajuda d’algun analgèsic, és una cosa comuna i si no interfereix amb l’activitat del nen no mereix major preocupació. En qualsevol cas s’han de valorar els símptomes acompanyants, si n’hi ha. Les cefalees ocasionals, persistents, cícliques o agrupades ( «cluster») requereixen una avaluació clínica.

Cal tenir en compte que per a les famílies, l’expressió per part del nen de dolor al cap desperta sovint preocupacions en relació amb diagnòstics ominosos com meningitis o tumors cerebrals. En ocasions la verbalització davant el nen d’aquestes preocupacions pot retroalimentar la síndrome de les cefalees. La recollida de dades de l’anamnesi en les cefalees ha de posar èmfasi en els detalls de l’inici, l’any, dia de la setmana, hora del dia, durada de la crisi, mecanisme d’alleujament, símptomes acompanyants com nàusees, fenòmens vasomotors, moviments convulsius o alteracions pupil·lars. Ha indagar la possible relació amb agents tòxics com el monòxid de carboni, l’alcohol o els dissolvents com els emprats en coles i, també, en els adolescents, les drogues il·legals.

El diagnòstic de cefalees comporta l’exclusió de patologia neurològica orgànica. Ha de valorar-se amb deteniment la situació social, escolar i familiar per detectar possibles situacions estressants no evidents com l’exclusió, el fracàs acadèmic, el bullying, la violència familiar, els abusos sexuals o altres evidents com la pobresa, la marginació, l’abandonament, la negligència, la institucionalització, o l’estrès posttraumàtic després d’accidents o catàstrofes.

L’exploració clínica ha de ser extensa incloent una acurada exploració neurològica i del fons d’ull.

Els exàmens complementaris s’han d’adequar a la situació plantejada i la simptomatologia evident. Prodigar estudis d’imatge sense un objectiu concret generalment indueix a la confusió i desplaça l’atenció del nen i la família de causes funcionals relacionals que poden requerir un altre tipus d’atenció. Convé desactivar la concepció que els moderns mètodes de diagnòstic per la imatge, TAC, RNM, PET scan, etc., ho mostren «tot». La negativitat de les troballes pot provocar desconfiances i incrementar les angoixes familiars. L’electroencefalograma, però, pot mostrar un patró característic en la migranya clàssica.

En tots els casos és important recollir informació sobre quina és la concepció que tenen els pares i el nen dels mals de cap, si els atribueixen raons biològiques, certes o errònies, o bé ho refereixen a aspectes psicològics o relacionals, així com els remeis que hagin utilitzat i la seva eficàcia real o atribuïda.

Tractament
Les cefalees secundàries són subsidiàries del tractament de les seves causes.

Les cefalees tensionals i la migranya requereixen una clarificació i informació a la família i al nen que permetin l’ús d’un llenguatge comú entre ells i el facultatiu. Convé insistir en l’absència de riscos vitals i que donat el caràcter episòdic, l’objectiu inicial és espaiar les crisis, ja que la seva eliminació tardarà una mica.

Pot ser convenient recollir les crisis i les seves característiques en un calendari.

El tractament de les crisis ha de ser consistent, precoç i complet. Ha de fugir-se de minimitzar la crisi al començament i despatxar-amb un «ja passarà». S’ha de instruir la família a adoptar una tàctica que desperti confiança i, alhora sigui d’aplicació fàcil.

El més convenient és aconsellar una combinació de tècniques de relaxació i un analgèsic. Quan el nen manifesta que té mal de cap i resulta evident que no és un recurs de simulació per la història i l’avaluació, s’ha de convidar el nen a estirar-se a una habitació en penombra, iniciar un exercici de relaxació i administrar un analgèsic. Passats 45 minuts o una hora, quan es pugui haver experimentat una millora i l’analgèsic hagi arribat al seu punt d’efectivitat, retornar el nen a la seva activitat habitual i animar-lo a intentar oblidar la síndrome.

Els fàrmacs analgèsics a utilitzar són els més comuns, com l’àcid acetilsalicílic, el paracetamol, l’ibuprofè. Ocasionalment poden estar indicats els opiacis, concretament la codeïna, sola o en associació amb paracetamol.

Els antimigranyosos agonistes de receptors SHT1 (sumatriptan) no han estat provats en nens, encara que sí tenen la seva indicació en adolescents.

En el tractament farmacològic a llarg termini han tingut èxit fàrmacs diversos com la ciproheptadina, la clonidina i, en les migranyes clàssiques, els anticomicials.

 

X. Allué (Editor)

Desde niñas, a luchar por el éxito. Estereotipos

En este blog ya nos hemos referido a la importancia que tiene la discriminación por sexos desde las primeras edades de la vida. Y también sobre sus efectos. Nuestra opinión es que, aunque haya una base biológica, el principal determinante es social, cultural. Y que en la mayor parte de las sociedades resulta en perjuicio de las niñas, de las mujeres. Sea en forma de violencia, de prácticas ritualísticas, marginación laboral o salarial o, simplemente, de menosprecio. Que quiere decir «de menos precio«. Que valen menos, vaya.

La introducción de estereotipos está ya presente en edades tan precoces como los 6 años como presentaron hace ya un año en la revista Science Lin Bian, Sarah-Jane Leslie y Andrei Cimpian en su artículo Gender stereotypes about intellectual ability emerge early and influence children’s interests.  Un grupo de tests aplicados a niños y niñas en 1er grado mostraban que los esterotipos que vinculan a los chicos con niveles intelectuales más altos que a las chicas, ya se manifiestan a esa edad.

El resumen dice:

Los estereotipos comunes asocian la capacidad intelectual de alto nivel (brillantez, genio, etc.) con más hombres que mujeres. Estos estereotipos desalientan enmuchas mujeres la búsqueda de carreras prestigiosas; es decir, las mujeres están subrepresentadas en campos cuyos miembros aprecian brillantez (como la física y la filosofía). Aquí mostramos que estos estereotipos estan respaldados i ejercen influencias sobre los intereses de niños de tan solo 6 años. Específicamente a los 6 años de edad las chicas son menos propensas que los chicos a creer que los miembros de su género son «realmente inteligentes. «También a los 6 años, las niñas comienzan a evitar actividades que se dice que son para niños que son» realmente, de verdad, inteligentes». Estos hallazgos sugieren que las nociones genéricas de la brillantez se adquieren temprano y tiene un efecto inmediato en los intereses de los niños… y las niñas

Otros métodos de estudio muestran resultados similares (https://www.weforum.org/agenda/2018/03/kids-aren’t-biased-at-6-and-then-this-happens). No sorprende entonces la menor proporción de mujeres en el mundo de la ciencia o en los puestos directivos de las empresas.

Va a haber que trabajar duro para cambiarlo. Y no pueden ser sólo las mujeres.

X. Allué (Editor)