Pediatria social-Social Pediatrics

Blog de Pediatria Social

Archive for enero 2018

Desdejuni-desayuno-breakfast

with one comment

Una de les meves nebodes, completant els seus esforços cap a la “proficiency” en llengua anglesa, em diu “Ara ja sé que vol dir desdejuni. It is just breakfast!!” Al nostre entorn al primer àpat del dia en diem esmorzar, en espanyol almuerzo, paraula d’origen àrab. Per a nomenar el fet de no menjar res durant la nit en diem dejú, en espanyol “ayuno“, però la meva neboda i, sembla que molta altra gent no relaciona dejú i dejuni o desdejuni. Sembla que tampoc en espanyol: ayunas y ayuno. El terme anglès breakfast resulta més específic: trenca el dejú. Privar-se de menjar després de dormir la nit fou en temps una mena de sacrifici pels catòlics abans de combregar. O bé un sacrifici estacional durant la Quaresma. L’abandonament de pràctiques tradicionals ha fet perdre significat als rituals de dejú. La gent de pagès i, en general els treballadors manuals, en aquesta part del món, podia prendre una beguda, cafè o llet i poca cosa més per, més tard, un cop començada la jornada laboral i enllestides les feines inicials del dia, fer un àpat més consistent. Els canvis socials, la reducció de tasques que requereixen esforç físic i la necessitat de fer un aport calòric més abundós, han anat reduint el primer àpat a què, almenys a Catalunya es redueix a un cafè amb llet i un croissant o unes galetes.

Tots, o gaire bé tots, els experts dietistes coincideixen que el primer àpat del dia ha de ser el més important. Se li ha de dedicar temps, el que vol dir llevar-se del llit més d’hora. En conseqüència i rodant dia i nit, cal anar a domir abans i, també, reduïr el volum del sopar.

Al matí cal trencar el dejuni: “break the fast

Moltes famílies no ho fan. Intenten compensar l’aportació calòrica amb un complement a prendre a mig matí: petit entrepà, pastissos industrials. Gaire bé mai una peça de fruita. Només cal passar-se pel davant de les papereres de qualsevol pati d’escola per a veure on van a parar els bocates… Part de la culpa és el maleït horari, conservat des de la dictadura que va canviar l’hora quan la major part del territori de la península està pel darrera del meridià de Greenwich.

Algunes escoles estan intentant canviar aquests costums mentrestant no canvia l’hora. I motivar als nens per a que vinguin els nens esmorzats (“desdejunats” si es pot dia aquesta paraula) i si de cas han de prendre alguna cosa al pati, que sigui fruita; fruita sòlida, no sucs ensucrats.

Tenim pel davant un canvi cultural que haurem de fer entre tots. Els que tenim la cura dels infants, pediatres, infermers, mestres, treballadors socials hauríem de començar la nostra primera conversa cada matí amb els nens amb la pregunta: Què has esmorzat?, o Què (què cosa) has esmorzat? El desdejuni és l’àpat més important del dia. Segur.

X. Allué (editor)

 

A la propera entrada: receptes i suggeriments culinaris

 

 

Anuncios

Written by pedsocial

30 enero 2018 at 17:49

Mas sobre niños muertos

leave a comment »

Esta semana la organización Save the Children presenta su nueva campaña contra la violencia hacia los niños recordando los cien últimos niños muertos en este país bajo el lema Los últimos 100″

Recuerdan que “En los últimos años se han producido 100 casos de muertes de niños y niñas a causa de la violencia. Queremos que sean los últimos 100. En España solo en 2016 se registraron 37.495 denuncias por actos violentos hacia niños y niñas. De ellas, 4.061 denuncias fueron por malos tratos en el ámbito familiar y 45 menores fueron víctimas de intentos de homicidios o asesinatos, de los que 15 murieron. Desde 2012 se han registrado 100 casos de niños y niñas que han muerto a causa de la violencia”... y exigen al Gobierno que cumpla con su compromiso y apruebe una Ley de violencia contra la infancia.

Más de 100.000 personas se han solidarizado y firmado la petición. Apuntaos.

X. Allué (Editor)

 

MALAS NOTICIAS

Al dia siguiente de publicar este post:

Atentado contra la oficina de Save The Children en Jalalabad

Clicar aquí http://l.savethechildren.es/jsp/nologin/PreviewMail.jsp?&m=16180125125202143606&si=340350230853055921

Niños, adultos, cooperantes…

Written by pedsocial

25 enero 2018 at 7:52

Malos tratos infantiles – republicando

leave a comment »

En este enlace ( https://pedsocial.wordpress.com/?s=malos+tratos) se pueden encontrar 10 artículos sobre malos tratos infantiles desde diferentes perspectivas o ángulos publicados en este blog. Vale la pena revisarlos. Y si os apetece, comentarlos.

X. Allue (editor)

Written by pedsocial

23 enero 2018 at 17:52

La grip, un tema social – La grip de l’any 18

with one comment

Els tractats clàssics de Pediatria social, això que als països anglosaxons es coneix com a “Community Medicine”, acostumaven a començar amb uns capítols d’epidemiologia. Gaire bé tots incloïen un gràfic sobre mortalitat infantil, mostrant el considerable descens de la mortalitat infantil al llarg del segle XX i, de seguit, la relació sobretot amb el progrés social i cultural de les poblacions. El que veieu aquí al costat n’és un exemple que mostra el descens durant la primera meitat del segle passat, però encerclades en vermell, dues fites, dues puntes significatives: una al voltant dels anys 17-18 i l’altre als 36-41. La segona correspon a la terrible Guerra civil espanyola. La primera però, correspon a la grip de l’any 18.

Cada hivern l’aparició del fenomen epidèmic de les infeccions pel virus de la grip en les seves diferents soques (“Influença virus” tipus A, el més comú) genera dificultats que es generalitzen en tots els àmbits socials: malaltia, pèrdua d’hores de feina, pèrdua d’hores d’escola, mancances de recursos humans, cues als centres sanitaris, sobrecàrrega dels hospitals i, fins i tot, morts, directes o indirectes. Ja hem explicat que les epidèmies són una forma social d’emmalaltir. Perdent-se en la memòria de la gent pels pas del temps, queda el record de la grip de l’any 18. Entre la primavera de 1917 i l’estiu de 1918 al món es va produir una tremenda epidèmia que va causar més de 60 milions de víctimes mortals. Sembla molt fàcil de dir en una frase: 60 milions de morts. Moltíssims més que els que va causar la terrible I Guerra Mundial, en aquells moments arribant als seus episodis finals. Els historiadors bèlics diuen que la grip i l’afectació dels soldats combatents va ser un factor decissiu per a arribar a l’armistici. Han passat 100 anys i cap altre fenomen ha causat tanta mortaldat en tan breu període, si bé si se sumen tots els episodis bèl·lics que històricament es compten com a part de la no menys terrible II Guerra mundial serien més, però més allargats en el temps i l’espai.

A penes deuen quedar alguns supervivents, centenaris o no tan grans, que recordin d’algun familiar mort en aquella terrible epidèmia. Ara fa uns anys, el 2009 va haver-hi una gran alarma mundial per la por a que una nova epidèmia mundial tingués les mateixes conseqüències. El virus que causa la grip varia d’any en any. Els virus de la grip es classifiquen segons que portin uns enzims concrets: l’hemaglutinina i la neurominidasa, reduïts en la nomenclatura a les inicials H i N, i d’un tipus específic que rep un número: 1, 2, 3, etc. La grip del 18 la produí el virus de la grip H1N1. El que es va detectar l’any 2009 també era l’H1N1, raons biològiques com per a témer que es podia tractar del mateix. L’epidèmia es va originar a Mèxic i es va estendre aviat als Estats Units. Això i la reacció un xic histèrica de la directora general de l’OMS, Margaret Chan, van generar una alarma mundial considerable. La carència al començament d’una vacuna eficaç en quantitats suficients i la disponibilitat d’uns agents antivirals com l’oseltaminvir (Tamiflu) i el zanamivir (Relenza) van motivar que s’aixequessin sospites de què l’alarma s’havia creat artificialment per a beneficiar l’indústria químic-farmacèutica.

Aquests incidents a banda, la grip ens visita cada any i de fa 100 anys que els científics lluiten per trobar solucions enfocades a una fenomen que té considerables costos en vides humanes i també socials, econòmics i fins i tot polítics. Una bona part de la història de la investigació de la grip i la seva causa fou relatada en el “best seller” escrit per la periodista especialitzada en temes de salut del New York Times Gina Colatta, titulat “Flu”. “Flu” és el nom col·loquial de la grip en anglès. Deriva del fet que els símptomes de febre, mucositat, tos, malestar general, etc. de la grip es consideraven relacionats amb el mal temps hivernal i en deien que “estaves sota la inFLUència” del temps. Aquest nom es va assignar a un microbi, l’Hemophilus influenzae, al que es va fer responsable la grip ara fa cent anys i que ja era identificable a les hores. Després es va veure que només era un agent complicant. El virus de la grip del 1918 no es va poder identificar. El llibre de Gina Colatta explica la fascinant història de la recerca que va portar a la identificació i aïllament del virus tres quarts de segle després, quan es va trobar en els cadàvers de víctimes de la grip enterrats al gel a l’Àrtic que havien romàs congelats.

Qui vulgui endinsar-se en les complexitats dels avenços de la ciència té, en la grip, un amplíssim camp d’estudi allargat 100 anys i que manté tota la, bé que estacional, actualitat.

La resta, més preocupats pel dia a dia, hem d’activar les mesures preventives elementals, evitar el contagi que és principalment per contacte amb les mans, amb rentades freqüents, fer servir mocadors d’un sol ús, defugir de les aglomeracions en espais tancats, cobrir-se la cara quan tossim amb el colze per comptes de la mà o el puny, i, si emmalaltim, fer servir mesures generals com la hidratació, els analgèsics-antitèrmics i el repòs. Els grups que així ho tenen recomanat: persones grans, quitxalla, grups de risc com sanitaris i servidors públics, deuen vacunar-se amb la vacuna recomanada per cada any, tot i que, l’eficàcia és variable i, enguany, no ho és tant.

Amb una mica de sort no tornarem a viure una pandèmia com la de fa cent anys, el terrible any 1918.

X. Allué (Editor)

 

Afegitó. Així comença “El Quadern Gris” d’en Josep Pla, aviat farà cent anys:

“1918, 8 de marzo. Como hay tanta gripe, han tenido que clausurar la universidad. Desde entonces, mi hermano y yo vivimos en casa, en Palafrugell, con la familia…”

XA

Written by pedsocial

18 enero 2018 at 7:04

Publicado en 1

Tagged with , ,

Children and social media

leave a comment »

This is the Editorial of The Lancet Volume 391, No. 10116, p95, 13 January 2018. Worth reading with attention:

Children and social media: minimising risks to young users.

Social media is an increasingly common and integral part of people’s lives, including those of children, despite a minimum access age of 13 years for some platforms. The reach of social media has outpaced research into potential benefits and harms for younger users. To address this gap, the Children’s Commissioner for England, Anne Longfield, published Life in ‘likes’ on Jan 4, to explore the social media experience of children aged 8–12 years.

The report is based on digital tasks and interviews with 16 girls and 16 boys in small focus groups with a mix of ethnicity, religion, urban–rural residence, and socioeconomic status. The report examines how children access and use social media, the joys and sorrows it brings them, online interactions with peers, and how patterns of use evolve as children mature from primary to secondary school. Recommendations to improve child welfare are made for parents, schools, companies, and the government.

Children reported that social media was fun, stimulated creativity, and helped foster relationships, particularly with remote relatives and friends; although face-to-face encounters were still valued. As use of social media evolved from game playing among the youngest interviewees to cultivating friendships among the oldest, there was increased emphasis on one’s image and the role of social affirmation and peer feedback, as well as the bittersweet exposure to unattainable lifestyles. Social media also provided discrete access to health information, an important aid to puberty.

The findings should be set within the context of two previous studies by the Children’s Commissioner in 2017: Growing up Digital and The Case for a UNCRC General Comment on Children’s Rights and Digital Media. Although ages overlap, the other reports include adolescents, an important demographic, because a third of internet users are younger than 18 years. Many young users of social media report feeling more natural online compared with offline encounters. Learning opportunities expand for older children, facilitated by social media homework groups. For those who feel marginalised by migration, disability, or sexuality, social media provides access to information and introduces a wider selection of peers. But with opportunities come risks, not only from predators and oversharing but also from social isolation as a result of the digital divide between those with and without access to social media platforms. Furthermore, the ability of social media to mould attitudes, values, and behaviours—particularly in vulnerable people—has both positive and negative consequences.

Life in ‘likes’ sets out a number of recommendations to minimise risk and address the needs of children and their emotional safety online. Parents provide clues to children about use through their own online behaviour, including disengagement and balance with offline activities. Two particular aspects are criticised: allowing children to access parents’ social media accounts, through which they may be exposed to age-inappropriate language and themes, and the sharing of photos of children by parents, which many children find distressing but feel impotent to challenge. To promote online resilience to upsetting posts on social media, digital literacy needs to be emphasised in policies, at school, and in the home. The example of a Children’s eSafety Commissioner in Australia for online bullying is used to argue for a children’s digital ombudsman in the UK. There is also a suggestion that the UN Convention on the Rights of the Child should be updated for the digital age.

Key to protecting children on social media is more responsibility and better accountability from the private international companies that operate these public spaces. First of all, either to provide a safe, nurturing environment for younger users or else to do a better job of policing compliance with age restrictions. It is unprincipled to have it both ways and benefit commercially from the presence of underage users. Second, terms and conditions, seemingly impenetrable to users of any age, should be clearly and concisely presented, so that users with younger reading ages can provide truly informed consent. Third, companies should fiercely defend the right to privacy, particularly for the young. Fourth, as people now use social media throughout their lives, they should have liberty to curate their own material and remove items they no longer consider appropriate. Finally, because social media provide such a rich opportunity to unite generations, we encourage companies to commission, publish, and implement research on how to make their platforms safer, friendlier, and healthier for all.

Obviously, I could not say it better…

for the transcription X. Allué, editor

 

Written by pedsocial

15 enero 2018 at 7:24

Publicado en 1

Tagged with , ,

Espectro…autista – Lost in Translation

leave a comment »

Una madre, desde la serenidad de haber comprendido que su hijo tenía unos problemas graves en su desarrollo psicoemocional y que un prestigioso especialista le había confirmado que no era exactamente autismo lo que hasta entonces le habían dicho, sino algo parecido, nos comentó sus dificultades familiares. Su madre, la abuela del niño, estaba debatiéndose en entender si era posible que el nieto tuviese un fantasma, un demonio en la cabeza. O peor, en el cerebro. Un espectro.

Nunca cuidaremos suficientemente el lenguaje cuando hablamos con nuestros pacientes. La variedad de diagnósticos que se incluyen en el capítulo de lo que se había venido llamándose Trastorno Generalizado del Desarrollo no es fácil de definir: autismo, síndrome de Asperger, síndrome de Rett, síndrome desintegrativo de la infancia, también conocido como síndrome de Heller… Últimamente reducidos a un acrónimo, unas siglas: TEA.

El Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española nos define espectro así:

espectro
nombre masculino
  1. 1.
    Figura irreal, imaginaria o fantástica, que alguien cree ver; especialmente, imagen de una persona fallecida que se aparece a alguien.
    “investiga supuestas apariciones fantasmales y espectros”
    synonyms: fantasmaaparición
  2. 2.
    Persona en grado extremo de delgadez o decadencia física.

La abuela, culta o no, va a segir teniendo dificultades de comprensión.

Los anglosajones utilizan a menudo el Latín en la terminología médica. Eso les permite diferenciar, como hace el diccionario Merriam-Webster, spectrum (https://www.merriam-webster.com/dictionary/spectrum), de spectre (https://www.merriam-webster.com/dictionary/spectre?src=search-dict-box)

Otra referencia de palabras en el ámbito de la Medicina, el WordReference de Medscape  http://www.wordreference.com/definicion/espectro no ayuda mucho.

Tomando prestado el título de la película de Sofía Coppola, vemos cuanto se pierde en la traducción. Desde aquí intentaremos ir solventándolo y recuperar las pérdidas. Pero los neuropediatras deberían ir buscando una mejor manera de denominar los trastornos generalizados del desarrollo infantil.

X. Allué (Editor)

Written by pedsocial

11 enero 2018 at 8:05

Publicado en 1

Tagged with , ,

Justicia social en la Unión Europea

leave a comment »

A los pediatras, o más concretamemte, a los pediatras sociales, como a los otros profesionales dedicados a la atención educativa, psicoafectiva o  social de los niños, no se les puede pedir que estén al día de toda la realidad social publicada. Bastante tienen con la realidad social que contemplan cada día y con la que tienen que lidiar en sus respectivos ámbitos profesionales.

Los que tenemos más tiempo, podemos dedicarlo a resumir y ofrecer la información que les pueda ser de utilidad en su ejercicio profesional. También que ayude a conformar su idea sobre la realidad. Se nos ha dicho que eso es política. Pues bueno, si informar es politica, bienvenida sea, aunque no acertamos a entender que desde este blog, que es un medio de comunicación, porqué vamos a tener limitaciones que no tienen los demás medios. En todo caso este es un medio abierto, que admite críticas y comentarios que, seguro,  enriquecen el diálogo.

Hay otra gente que trabaja muy en serio para describir la realidad. Tal es el esfuerzo de la Fundación Bertelsmann que es una fundación independiente de derecho privado, con sede en Gütersloh, Alemania. Fue fundada en 1977 por Reinhard Mohn como resultado de consideraciones sociales, corporativas y fiscales, segun dice su presentación. Este pasado 2017 publica su Informe sobre Justicia Social en la Unión Europea – 2017https://www.bertelsmann-stiftung.de/en/publications/publication/did/social-justice-in-the-eu-index-report-2017-1/), un documento de 180 páginas, descargable en .pdf, con varias docenas de gráficas sobre las características sociales de los 28 paises de la UE en listados. La entrada resume la situación así:

Aumento de la pobreza, desempleo juvenil e inminentes bancarrotas soberanas: Europa ha estado sometiéndose a una prueba de estrés casi de forma permanente desde que comenzó la crisis financiera en 2008. Durante varios años, las oportunidades de participación de la gente en la sociedad empeoraron considerablemente en la mayoría de los estados de la UE. Pero ahora, casi diez años después de la crisis, está surgiendo una nueva tendencia.

Lamentablemente contemplamos la situación de España en la práctica totalidad de los “rankings” figura en el furgón de cola, los cuatro o cinco últimos puestos que comparte con Grecia, Bulgario o Rumanía. Así sucede en la prevención de la pobreza, la población en riesgo de exclusión, población viviendo en hogares en desempleo, acceso a educación igualitaria, acceso al mercado de trabajo y tasa de desempleo para jóvenes y desempleo de larga duración, coeficiente de Ni-Ni’s

Quedamos menos mal en salud y ocupamos posiciones de cabeza en expectativa de vida. Triste consuelo saber que seremos unos desgraciados más tiempo.

 

X. Allué (Editor)

Written by pedsocial

8 enero 2018 at 8:54